Llibre digital

Aquesta és una historia que em contava la meua avia de menudeta quan hi havia lluna plena, és una historieta d'un poble de Albacete (Alatoz) i que em porta molts bons records. La historieta és la següent:

LA CARA DE LA LLUNA  

Hi havia una vegada un xiquet que sempre es quedava mirant la lluna i sempre li preguntava als seus avis que per que la lluna tenia cara (dos ulls i una boca) amb el que els seus avis li van contar que feia molt de temps una xiqueta sempre eixia el dia de lluna plena a un banquet allunyant del poble (sense res que li impedirà veure la lluna) per a passar-se tota la nit mirant la lluna, li pareixia tan bonica!.

Però...una nit plujosa i de lluna plena la xiqueta va eixir a veure la lluna com de costum i ja no va tornar mai més a casa. Els pares buscaren i buscaren a la xiqueta per tot el poble però una nit de lluna plena sa mare plorant va eixir al lloc on sempre anava la seua filla i mirant la lluna es va donar conter que la lluna s’havia menjat a la seua filla.

Aquest xiquet es va quedar bocabadat amb aquella historia i sempre que ix a passejar amb els seus avis i hi ha lluna plena, la saluda.