DRAMATITZACIÓ

L'ASSASSINAT DEL DOCTOR MORALEDA

• Narradora i veu sospitosa: Paula Llorens 
• Silva i Moraleda: Ángela Chust
• Griper: Alejandra Viñarta
• Medina: Esther Teres

Nosaltres vàrem fer una adaptació per a nens d'educació infantil de l'obra "L'assassinat del doctor Moraleda" de Rodolf Sirera. Ací baix us deixem el diàleg.

El doctor Moraleda era un cerdet que li agradava molt passejar pel desert després de treballar a l’hospital. Un Diumenge, que Moraleda no treballava va decidir eixir a passejar de bon matí, però mai més va tornar a casa... Que li haurà passat? Un grup d’espies ho endevinaran.

• MEDINA: (passejant amunt i avall) que li deu haver passat al doctor? Fa molts dies que no en sabem res d’ell…(amb veu de preocupació). Açò no té bona pinta companys!

• SILVA: i que podem fer? Necessitem ajuda! (dirigint-se al públic). Ja ho tinc Medina, podem cridar a la nostra amiga detectiu Griper, estarà molt contenta de poder ajudar-nos en aquesta missió.

De seguida van cridar a Griper i es van posar a investigar. Es troben en mig del desert d’Àfrica, amb moltes qüestions que resoldre...i molt cansades.

• GRIPER: anem a veure companyes… És impossible que el doctor Moraleda s’haja perdut, ací tot és desert, amb uns prismàtics el podríem veure!

• MEDINA: (molt sorpresa, no es podia creure allò que estava dient Griper) però com anem a trobar-lo amb uns prismàtics? Estàs completament boja, aquest desert és immens.

• SILVA: (posant-se enmig de les dues perquè deixaren de barallar) a veure , no us precipiteu companyes, hem de barallar totes les possibilitats, però ara ja està fent-se de nit, passarem ací la nit i demà començarem a treballar. Bona Nit companys!

• MEDINA I GRIPER: (al uníson) Bona Nit Silva.

Les tres companyes dormien molt a gust però de sobte van sentir una veu i es van despertar de sobte les tres molt alarmades.

• VEU SOSPITOSA: (amb molt de misteri) us vaig a menjar igual com vaig fer amb la vostra víctima Moraleda.

• MEDINA, GRIPER I SILVA: (sobresaltats i al uníson) que ha sigut això? Ho heu sentit?

• GRIPER: (fent-se la valenta) ens ho haurem imaginat companyes, no tingueu por. A què vosaltres no heu sentit res? (dirigint-se al públic).

• SILVA: vinga, tranquil·litzem-nos companyes. Ja és quasi de dia, posem-nos mans a l’obra.

Les tres companyes es van alçar, es van mudar i es van reunir per a parlar sobre la desaparició de Moraleda.

• SILVA: d’acord xiques, vosaltres que penseu que li ha pogut passar? Cregueu que se    l’han menjat?

• GRIPER: jo pense que…(amb una veu tremolosa) que Moraleda ha sigut segrestat pel gran i lleig monstre del Desert. Diuen que al desert hi ha un gran monstre que segresta a tot aquell que vol. (Una mica espantat) és terrible!

• MEDINA: i si se l’ha menjat aquest gran monstre?

• SILVA: doncs... Aquesta nit estarem ben despertes per veure si aquesta veu torna i així podrem veure d’on prové.

Ja és de nit, les tres companyes, una mica espantades, estan assegudes en rogle esperant que torne a aparéixer aquesta veu. Es senten uns sorolls estranys... Misteriosos.

• MEDINA: veig allà al fons una llum estranya, i si ens apropem a veure?

• SILVA: no Medina, aquesta nit esperarem a veure si torna aquesta veu. Si no és així, ja farem una altra cosa.

Es sent un soroll

• GRIPER :(sobresaltat)  calleu calleu! Estic sentint alguna cosa, ateneu!  

• VEU SOSPITOSA: veig que heu estat esperant-me, us torne a repetir que us menjaré igual com vaig fer amb el vostre amic Moraleda.

• GRIPER: això t’ho has pensat tu, anem a caçar-te i no vas a tindre escapatòria maleït monstre!

• VEU SOSPITOSA: no te’n passes que et menjaré a tu primera. A més, mai aneu a trobar-me, perquè sóc invencible, boves!

• MEDINA: (espantada i dubitativa) açò no es quedarà així, et trobarem!

Les detectius se n’adonaren que aquella veu venia d’allà on estava aquella llum, i allí que se’n van anar, sense pensar-se-ho.

• SILVA: (molt decidida) la veu prové d’allà on està aquella llum, anem anem anem!

• MEDINA: si, vinga anem!

Les companyes van córrer directes on estava la llum, i una vegada van aplegar es van trobar una cosa molt molt espantosa. Que penseu que hauran trobat?

• GRIPER: (amb fàstic) açò és espantós, estem a la casa del monstre del desert i ahí, ahí està….(sense poder parlar, bocabadada)

• MEDINA: (amb por i cridant) ahí està la serp menjant-se al doctor Moraleda, quin fàstic!!

• SILVA: hem d’aturar a aquest monstre. Maleïda serp, para o et matarem!

Però aquella serp, no parava i continuava menjant-se a Moraleda. Les tres companyes estaven desesperades, no sabien que fer. De sobte, a Griper se li va ocórrer una fantàstica idea.

• GRIPER: (amb veu baixeta) xiques, tinc una idea, que us pareix si agafem cadascuna un aparell que portem darrere en les nostres missions i cacem a aquesta serp?

• MEDINA: d’acord Griper, jo utilitzaré el caçapapallones

• SILVA: i jo...jo agafaré pedres i les llançaré.

• GRIPER: molt bé companyes, anem a per ella!

Cada companya va anar per un costat i va intentar caçar a la serp. Finalment ho aconseguiren, però ja no van poder salvar a Moraleda, aquella serp se l’havia menjat tot!

• SILVA: (victoriós però afligit) molt ben fet xiques! Hem pogut caçar a aquest maleït monstre

• GRIPER: i pagarà per allò que ha fet.

• MEDINA: vinga, tornem a casa i a jutjar a aquesta serp! Tothom s’ha d’assabentar que li ha passat a Moraleda.

Les tres companyes es van abraçar, i amb la serp en un sac, se’n van tornar a casa. Havien aconseguit resoldre aquell macabre assassinat.

Per a finalitzar us deixem dus fotos, les nostres titelles, i el teatre que crearem entre les 4. Esperem que us haja agradat!